Àrea Metropolitana de Barcelona

La gestió de les platges es fa en coordinació amb els diferents ajuntaments: manteniment i ampliació del mobiliari de platges i altres equipaments, neteja de la sorra a través de mitjans manuals i mecànics, retirada de residus i manteniment de les zones dunars. Aquesta gestió de les platges, que abasten una extensió de més de 2.000.000 m², s’ha d’ajustar constantment als canvis derivats de problemes de regressió, canvis en la freqüentació i la pressió exercida pel gran nombre de visitants.

Gestió ambiental

• Garbellament
  

  És la neteja de la sorra de les platges que es fa mecànicament cada dia des de Setmana Santa fins a finals de setembre, coincidint amb la temporada de bany, i un mínim de dos cops al mes la resta de l'any.
  
  Aquesta operació es porta a terme amb garbelladores que remouen la sorra fins a 10 cm i que la deixen caure en un sedàs que la filtra tot retenint-ne les partícules més gruixudes.
  
  
  
  
   

  ---

  

  Per al garbellament de la sorra s'utilitzen dos models de màquines garbelladores, un d'especial per a les zones extensives i un model petit i autopropulsat per a les zones de difícil accés.

• Imant
  

  Una de les novetats pel que fa a la neteja de les platges és un dispositiu per a l'eliminació de residus metàl·lics de mida petita. Es tracta d'un element imantat de grans dimensions que s'ha incorporat al vehicle de garbellament. Passa a pocs centímetres de la sorra i atreu tot tipus d'objectes metàl·lics perjudicials per al medi i perillosos per als usuaris.

• Analítiques
  

  Durant els mesos d'estiu es fa un exhaustiu programa de control i vigilància de la qualitat sanitària i microbiològica de la sorra, mitjançant analítiques setmanals. Els criteris d'avaluació es basen en els establerts per l'Institut Pasteur de Lille, però amb barems més estrictes. En general, els resultats obtinguts, any rere any, revelen el bon estat de salut de les platges metropolitanes.

• Neteja manual
  

  En zones no accessibles per a les màquines, com ara els accessos a la platja, les esculleres, els espigons, els pluvials i les rieres de l'àmbit. Es netegen diàriament les dutxes, els rentapeus, les papereres i la resta d'elements que es troben als accessos, tant manualment com amb aigua a pressió per mantenir-los en bon estat de salubritat i seguretat.

   

   

   

   

  

  També es realitza neteja manual als espais protegits com les zones ZEPA (zones d'especial protecció per a les aus) o les zones tancades dels espais dunars. En aquests espais no es realitza mai la neteja mecànica amb garbelladora i es procura el mínim trepig de la vegetació possible. La neteja consisteix en l’extracció dels sòlids inorgànics i perillosos durant tot l’any però, en canvi, es deixen els residus vegetals que arriben amb l'onatge a les platges ja que aporten estructura als sistemes dunars i afavoreixen l'hàbitat i l’alimentació d'espècies de fauna com el corriol camanegre. 

• Buidatge
  

  Les papereres de gran capacitat es buiden amb camions compactadors preparats per circular per la sorra. En aquells indrets de la platja on no poden actuar les màquines, aquest buidatge i la recollida dels residus es fa manualment.

• Gestió de residus

  Els principals residus generats o que arriben a les platges metropolitanes es poden classificar en quatre tipus:

  - Residus provinents del buidat de papereres i contenidors semisoterrats. Tractats a la planta de triatge de Molins de Rei, s’hi separen les diferents fraccions (envasos, paper, cartró, vidre), es premsen i es transporten a empreses recicladores i centres autoritzats.  
  - Residus provinents de la neteja manual de la sorra i de la neteja amb la garbelladora que es gestionen a la planta de transferència de Viladecans
  - Residus vegetals. Principalment canyes, provinents d’episodis de pluges intenses i temporals marítims, i restes de vegetació invasora retirada dels sistemes dunars que es traslladen a la planta de compostatge de Castelldefels
  - Sòlids orgànics no acceptats. Fa referència a animals morts com meduses o aus, entre d’altres que es gestionen amb protocols d'actuació per episodis d'arribada massiva de meduses o la recollida d'animals marins o terrestres 

• Pluvials i rieres

  L’AMB gestiona l’obertura a mar de pluvials i rieres en cas d'avisos del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT). Es retira part de la sorra que s’acumula a les desembocadures o canals. L'adequació d’aquestes sortides d’aigua és necessària per prevenir possibles inundacions en àrees urbanes i per evitar que la platja quedi inundada.

• Espais Dunars
  

  La gestió integral dels espais dunars inclou els treballs necessaris per al seu manteniment i conservació, com ara: neteja manual, eliminació i/o control d’espècies vegetals invasores que no són pròpies de l’ecosistema, la plantació d’espècies psammòfiles (adaptades a viure a la sorra de la platja), la creació de refugis de biodiversitat o la realització d’estudis i censos de flora i fauna per conèixer més a fons aquests espais de natura.

Instal·lacions i mobiliari

• Projectes relacionats

  Mòduls de serveis
  Senyalització de platges
  Mobiliari
  Aparcabicis
  Columna de megafonia

• Nous projectes: corfbol
  

   

  
  Aquest equipament consta de dos pals amb una cistella sense taulell. Cada pal és un perfil tubular d'acer inoxidable AISI 316 L amb un diàmetre de 0,20 m, acabat amb una cistella de diàmetre 0,41 m i amb corda blava. L'àrea es compon de dos pals separats deu metres entre ells.
  
  Els pals tenen un longitud total de 5 metres dels quals 1,5 m son soterrats 3,5 vistos (mida que ha de fer segons normes de joc). Els disseny és innovador i resistent als ambients salins de les platges.
  
  El corfbol és una esport que es juga entre dos equips que intenten introduir una pilota dins d'una cistella sense taulell. Els equips són mixts, formats per quatre homes i quatre dones, i l'àrea de joc es divideix entre les zones d'atac i de defensa.
  
  El corfbol es basa en els principis de la cooperació, la no-violència, la no especialització, l'habilitat i la coeducació. És un dels exemples més clars de les possibilitats d'evitar la segregació per sexes a l'esport.
  
  Amb aquest equipament, a més de la funció educativa, es vol fer més agradable l'estada a la platja per a tots els usuaris i promocionar les pràctiques esportives.
  
  El primer camp de corfbol a les platges metropolitanes s'ha instal·lat a la platja del Bogatell de Barcelona. Durant l'any 2014 s'instal·laran 7 elements més a la resta de municipis metropolitans amb platges.
  
  Federació de Korfbal

   

• Equipaments i instal·lacions

  Actualment, les tipologies i elements de què es disposa per equipar les platges són:

  • Equipaments
    • Bancs
    • Aparca-bicicletes
    • Papereres
    • Contenidors de gran capacitat
    • Passeres
    • Senyalització (senyals d’advertència, d’accés, de sortides d’embarcacions, de pluvials i rieres, de biodiversitat, d’informació de serveis, etc)
    • Tanques dunars
    • Abalisament i cordades marítimes
    • Torres d’observació d’aus
  • Instal·lacions
    • Dutxes
    • Rentapeus
    • Fonts
    • Instal·lacions d'aigua, electricitat i clavegueram
  • Serveis
• Projectes recents

  -    Pèrgola zona d'ombra 
  Estructures metàl·liques, desmuntables dotades d’una plataforma amb paviment de fusta que facilita el desplaçament de les persones usuàries amb mobilitat reduïda i les connecten amb la passera d’accés. L’element que proporciona l’ombra d’aquesta estructura és també modular i desmuntable, amb panells de vímet natural trenat. El conjunt és una construcció sostenible, amb materials reciclables i reutilitzable en d’altres ubicacions. S’han instal·lat un total de 13 unitats, una d’elles de configuració doble, estan col·locats a la sorra, properes a la zona de bany, i sempre van associades a les passeres que arriben al trencant d’aigua. Aquests espais s’utilitzen pels equips de personal tècnic i voluntaris que donen suport per entrar i sortir del mar i gaudir del bany a persones amb diversitats funcionals, així es facilita l’intercanvi a la cadira amfíbia per al bany assistit i proporcionen un espai ombrejat d’espera del torn. 
   

Innovació

• Megafonia smart
  

  
  El nou sistema de megafonia està pensat per poder donar als usuaris de la platja missatges referents a la seguretat i emergències, com pot ser mal estat del mar, canvi de banderes, nens perduts, etc.
  
  El bàcul de megafonia és un element autònom que s'alimenta d'energia solar. Els equips d'emergència hi podran accedir utilitzant diferents tecnologies com són 3G/4G, Wi-Fi o radiofreqüència.
  
  De cara al futur, aquest suport permetrà la instal·lació de multitud de sensors i sistemes smart com ara sondes de temperatura o punts repetidors de xarxa Wi-Fi.
  
  Més informació

• Infoplatges
  

  Webapp (PWA) que serveix per conèixer l'estat de les platges metropolitanes. Conté informació sobre les 41 platges metropolitanes: geolocalització, el temps, la temperatura i l'estat del mar, velocitat del vent, serveis i les instal·lacions, accessos, aparcaments, transports públics, activitats, serveis de primers auxilis, etc. Es pot consultar el web de parcs o instal·lar-la des del navegador com a pantalla d'inici o accés directe. La webapp és gratuïta per a telèfons i tauletes mòbils. A més, els usuaris poden fer-hi consultes o presentar queixes i suggeriments.
  
  Infoplatges

• Projecte Dunes
  

  L'objectiu d'aquest projecte és recuperar els ecosistemes dunars de les platges metropolitanes. Tradicionalment, moltes de les platges metropolitanes tenen zones on de manera natural s'hi generen dunes, acumulacions de sorra que són l'hàbitat de diverses espècies animals i vegetals autòctones.
  
  Des de fa anys, però, a causa de l'acció humana i de la presència d'espècies invasores, les dunes han anat desapareixent, i, per tant, també han anat desapareixent la fauna i la flora pròpies de la zona.
  
  Recentment, l'AMB s'ha integrat en el projecte europeu OPERAS, que permetrà recuperar i millorar els paisatges dunars a les platges del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels.
  
  Aquest projecte preveu diverses accions. Per una banda, es retirarà bona part de la vegetació invasora que perjudica l'ecosistema, de manera que s'afavorirà el creixement de les espècies dunars. Per altra banda, es crearan dunes completament noves, per propiciar el retorn de la flora i la fauna autòctones. Com que aquest projecte preveu dunes creades artificialment, però també deixar que la natura segueixi el seu curs, aquestes dunes reben el nom de "dunes híbrides".
  
  El projecte compta amb una proposta innovadora de col·laboració ciutadana (crowdsourcing) a través de les noves tecnologies. L'acció consisteix a fer que cada persona enviï fotos geoposicionades —via Twitter amb el hashtag #volemdunes— amb informació sobre fauna, flora, dinàmica litoral i sobre el transport eòlic de la sorra del lloc on es troba de la platja. Un cop recollides les dades s'han d'introduir, via web, a la geobase del projecte, on es pot afegir informació més detallada. Així es genera un mapa col·laboratiu amb informació sobre:

  • Desnivell brusc de sorra: presència d'un desnivell brusc de sorra en un punt determinat d'una platja, per efecte d'un temporal.
  • Fauna de duna: presència d'algun exemplar de fauna associat a l'hàbitat de duna.
  • Flora de duna: presència d'algun exemplar de flora associat a l'hàbitat de duna.
  • Sorra en moviment: evidències de sorra en moviment per efecte del vent i registres de la velocitat del vent.
  • Arribada màxima d'aigua: evidències de l'arribada d'aigua fins un punt concret de la platja, per efecte d'un temporal.

   

   

  
  Projecte #volemdunes
  
  Mapa interactiu de les platges deltaiques

   

   

Qualitat

• Mobiliari i instal·lacions

  El control de qualitat del mobiliari i de les instal·lacions de les platges metropolitanes es farà mensualment i s'avaularà segons el següent procediment:
  
  Puntuacions de qualitat

  • Correcte (60 punts). Estat satisfactori.
  • Acceptable (40 punts). Representa el límit inferior d'admissibilitat.
  • Inacceptable (20 punts). Els defectes dels elements trenquen l'objectiu fixat al contracte.
  • Crític (10 punts). El nivell d'inacceptabilitat és particularment greu i requereix una intervenció immediata.

  Àmbits de qualitat i valor global
  
  Es consideren àmbits de la qualitat les platges de cada terme municipal. Mensualment es dona un valor qualitatiu per a cada àmbit.
  
  El valor global s'obtindrà per agregació dels valors dels diferents àmbits de qualitat, calculant la seva mitjana aritmètica que es considerarà com el valor mensual de la qualitat del contracte.
  
  Valoració dels àmbits municipals
  
  Cada mes s'obtindran dues valoracions de qualitat:

   

  1. Valoració general: inclourà totes les incidències recollides durant el mes.
  2. Valoració de l'empresa: no inclourà aquelles incidències no imputables al contractista. Aquesta valoració serà la que donarà lloc a les deduccions corresponents.

  Valoració dels objectes de qualitat

   

   

   

  Abalisament espigons, zones de bany i punts d'ajuda al bany	Mòduls de dutxes
  Armaris salvavides	Papereres
  Bancs de polièster, cadires de dutxa i mòduls múltiples de fusta	Passarel·les
  Elements de retolació	Rentapeus
  Jocs infantils	Tanques de fusta de pluvials
  Magatzems	Torres i cadires de vigilància
  Megafonia

  
  L'AMB formularà periòdicament enquestes als diferents serveis tècnics municipals per tal de contrastar el nivell de qualitat obtingut amb les seves apreciacions.

   

   

• Neteja

  El control de qualitat es basa en els mateixos paràmetres que el control de mobiliari: definint àmbits i aplicant puntuacions sobre la qualitat.
  
  Les zones de control en el cas de la neteja de sorra són sis:

  • Àrees de servei: zona d'un metre d'amplada que envolta el conjunt d'elements que s'agrupen als accessos (dutxes, passeres, papereres, etc.).
  • Zona no garbellada: superfície de platja (corresponent a 50 m d'amplada) on no es garbella la sorra, perquè és impossible accedir-ho i perquè les seves característiques ho impedeixen (sòls compactats, amb roques, etc.) i per tant la neteja es fa manualment. Inclou les zones amb vegetació i protegides que es troben dins del límit d'àmbit de manteniment.
  • Zona garbellada: superfície de platja (corresponent a 50 m d'amplada) que, de manera periòdica, es garbella mecànicament.
  • Zona humida: superfície de platja (corresponent a 50 m d'amplada) que forma la franja de sorra on arriben les onades i que es neteja principalment de manera manual.
  • Pluvials i rieres: cada unitat de sortida del pluvial o riera a la platja amb la seva zona d'influència (zona que queda coberta amb aigua quan s'obren).
  • Esculleres, espigons i altres espais litorals: espai longitudinal d'uns 50 m d'amplada format per agrupacions de roques, contínues o no, en les parts que limiten amb la sorra i que són accessibles des d'aquesta. Poden estar disposades paral·lelament al mar, com a defenses de passeigs marítims o de la mateixa costa, o bé perpendicularment, formant espigons. També s'inclouen en aquest grup les costes rocalloses naturals.

  Per definir quina serà la puntuació que marcarà el nivell de qualitat del servei de neteja es defineixen un seguit de paràmetres, en forma de tipus de brutícia, a cadascuna de les sis zones de control.
  
  L'absència o presència dels següents elements indiquen el grau de qualitat del servei:

  • Sòlid perillós: qualsevol objecte susceptible de produir danys als usuaris de les platges: vidres, claus, hams, estelles, xeringues, etc.
  • Sòlid antihigiènic: objecte orgànic (excrements, restes d'animals, plantes en putrefacció, etc.) o inorgànic (bolquers, tampons, preservatius, etc.) que per les seves característiques i riscos pugui resultar molest o presentar riscos d'infecció als usuaris.
  • Sòlid petit: objecte d'origen inorgànic que per les seves petites dimensions és difícil de retirar, com burilles, palets de plàstic, paperets, etc.
  • Sòlid mitjà: objecte inorgànic entre 5 i 30 cm (envasos d'aigua, llaunes, etc.).
  • Sòlid gran: objectes inorgànics de dimensions superiors als 30 cm.
  • Sòlid orgànic no acceptat (SONA): elements orgànics relacionats amb la dinàmica normal de les platges però que no són acceptables per les molèsties que poden suposar pels usuaris (pudors, etc.). Per exemple, acumulacions de musclos, algues, meduses, peixos i altres animals morts.
  • Residus vegetals grans: restes de plantes de mida gran (més de 5 cm) que no suposen perill ni molèsties importants per als usuaris (troncs, branques, canyes, etc.).
  • Residus vegetals petits: restes de plantes de mida petita (menys de 5 cm) que no suposen perill ni molèsties importants per als usuaris.
  • Vegetació excessiva: es considera així la vegetació que afecta els elements de mobiliari o la seva àrea de servei d'una alçada superior als 10 cm o que, per la seva extensió i alçada, en general afecti negativament la neteja.

  Altres elements que es tenen en compte per definir el grau de qualitat del servei són la uniformitat, l'aspecte i el tracte del personal, la seva professionalitat i l'equip gestor o la fiabilitat de l'empresa operadora.
  
  Finalment, per definir la qualitat del servei de neteja també es valorarà el temps d'actuació: el que passa entre la notificació d'una incidència i la seva resolució. Aquesta valoració la fa el mateix municipi.

• Exemple d'aplicació de l'àmbit, objecte i valor

  DUTXES
  
  Es valoraran mitjançant tres paràmetres: funcionament, estat del mòdul i neteja.
  
  La valoració es farà per lots. Cada lot estarà format per la totalitat de dutxes de cada municipi.
  
  Funcionament
  
  Per al paràmetre de funcionament es prendrà com a unitat de mesura el pal de dutxa amb el seu corresponent pou de drenatge.

   

  • Es considera que el funcionament és correcte quan el temporitzador funciona correctament i l'aigua surt en cabal i en la direcció correctes, sense que es formin erosions ni basses al voltant. El pou drena bé i la conducció de subministrament d'aigua es troba soterrada i lliure de fuites.
  • Es considera que el funcionament no és correcte quan alguna de les consideracions anteriors no succeeix.

   

Dades d'emissions

Enquestes