Processos participatius
L’objecte de la consulta pública és demanar l’opinió prèviament a la redacció del futur Reglament d’un nou servei públic consistent en facilitar i promoure la comunicació bidireccional entre la ciutadania i els ajuntaments i entre la ciutadania i l’AMB, a partir de les diferents funcionalitats d’un sistema tecnològic social que faciliti la cooperació entre ajuntaments i que permeti la gestió de les dades i la informació per tal de generar coneixement per al disseny de les polítiques públiques en els àmbits següents:
- Dret a la ciutat: crear ciutats i assentaments humans justos, segurs, sans, accessibles, assequibles, resilients i sostenibles, i on poder-hi habitar, a fi de promoure la prosperitat i la qualitat de vida per a tothom.
- Bon govern: la diligència deguda de l’Administració.
- Ètica de la cura: millorar la qualitat de vida, la convivència i la igualtat dels ciutadans.
- Vigilància natural: empoderament i corresponsabilitat dels ciutadans.
- Dades com a actiu:???????
- ???????Els espais de dades compartides ens han d’ajudar a aprofitar l’enorme potencial de la innovació basada en dades i han de millorar el desenvolupament de nous productes i serveis basats en dades que estiguin sota la regulació europea. Les dades han d’estar disponibles per al disseny de polítiques públiques, la seva avaluació i el retiment de comptes.
- Els poders públics han de garantir que les dades que generen es gestionen i es governen correctament en tant que són fonts rellevants a partir de les quals es poden identificar necessitats, formular polítiques públiques, i dissenyar i prestar els serveis que han de fer possible la cohesió social i territorial de la metròpolis. Al seu torn, la ciutadania, les empreses i també els poders públics s’han de poder beneficiar d’un marc segur i fiable per compartir les dades i governar-les amb transparència i amb subjecció als principis democràtics.
Punts de la consulta:
-
Problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa
A la metròpolis de Barcelona hi resideixen més de 3,3 milions de persones i és un fet territorial, social, demogràfic, econòmic i cultural, on hi trobem des de continus urbans fins a grans espais naturals i fluvials. A més, genera un gran nombre de moviments de persones, residents i no residents, perquè és un pol d’atracció laboral, turística, de congressos i fires, de grans esdeveniments, esportiva i d’oci nocturn i cultural.
El parc d’habitatges està format per 1,3 milions d’unitats i no conforma un teixit urbà uniforme, sinó que està compost per teixits de diferents tipus, amb necessitats i requeriments diversos. En aquest territori s’hi troben estructures urbanes pròpies de la ciutat compacta mediterrània –edificis alineats al carrer– i altres de més recents, com blocs o cases unifamiliars –nascuts principalment com a conseqüència de les onades migratòries arribades a partir dels anys quaranta del segle XX.
Avancem cap a un món cada cop més urbanitzat
L’any 2008 va significar un punt d’inflexió en la història de la humanitat: per primera vegada, més de la meitat de la població mundial es concentrava a les ciutats. El 2016 s’estimava que el 54 % de la població mundial ja vivia en ciutats, i aquest percentatge pot arribar al 66 % el 2050, segons la previsió de les Nacions Unides.
Les metròpolis articulen al seu voltant un espai de relacions de convivència, funcionals i d’ús comú de serveis que genera molta informació i exigeix reforçar la col·laboració i la cooperació interadministrativa, en funció de la seva organització administrativa i legal.
A més de créixer en termes quantitatius al llarg de les darreres dècades, també han variat les característiques sociodemogràfiques de la població que viu a les ciutats. Dels múltiples reptes i problemàtiques que comporta aquesta tendència a la concentració urbana, en volem destacar quatre: la convivència, la seguretat, l’exclusió social i la cohesió social. Les polítiques públiques han de poder fer front a aquests reptes per poder garantir una qualitat de vida millor, una seguretat millor, i més igualtat d’oportunitats i també de drets a tota la ciutadania. Aquests reptes afecten totes les persones de manera individual, però alhora de manera comunitària.
Diferents organitzacions internacionals, centres de recerca i think tanks coincideixen a dir que actualment ens trobem en un context internacional on hi ha dos fenòmens que condicionen els quatre reptes que s’han esmentat (convivència, seguretat, exclusió social i cohesió social). D’una banda, les diferents crisis encadenades: la crisi econòmica sistèmica del 2008-2014, la crisi climàtica i la crisi sanitària provocada pel virus SARS-CoV-2. De l’altra, la revifada de conflictes armats i guerres regionals, i el risc d’una escalada global.
Aquest context ens ha portat a dues situacions: l’increment de les desigualtats i la preocupació creixent per la seguretat. Cal, doncs, reconèixer que els entorns urbans estan sotmesos a pressions econòmiques i apostar per un espai públic que estigui al servei de totes les persones que l’utilitzen i que respongui a les necessitats i expectatives de col·lectius diversos.
La desigualtat social i la pobresa s’han agreujat notablement al llarg dels darrers anys a causa de l’increment de l’atur i les limitacions del sistema de protecció social, cosa que ha generat segregació en el territori.
Els processos que incideixen en la cohesió social i territorial són múltiples i transversals, i l’AMB, mitjançant l’exercici de diverses de les seves competències i la prestació dels serveis públics vinculats pot enfortir i desenvolupar polítiques públiques pròpies i en col·laboració amb els ajuntaments que permetin fer front a aquestes situacions.
Percepció de la ciutadania
Recentment l’AMB ha obtingut els resultats de l’enquesta òmnibus sobre seguretat a l’àrea metropolitana de Barcelona, realitzada pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP).
Un 87,5% de les persones entrevistades creu que és necessari impulsar un sistema metropolità de seguretat, davant del 83,1% del 2022.
Pel que fa a la valoració de mesures concretes per la millora de la seguretat a l’àrea metropolitana, totes les estratègies plantejades compten amb una majoria d’opinions positives: eradicació dels racons insegurs (87,6%), reforç de l'enllumenat públic (83,0%), app mòbil d'alarma immediata (85,2%), serveis de vigilància nocturna als carrers (82,9%), parades a demanda als autobusos nocturns (81,1%) i desplegament de càmeres (65,0%).