Àrea Metropolitana de Barcelona

La intel·ligència artificial, l'automatització de procesos i la innovació digital han estat les protagonistes de la jornada Innovació Digital per a una Millor Atenció a les Persones, a la qual han assistit 200 persones. 

La jornada ha servit per donar a conèixer bones pràctiques de polítiques socials dutes a terme per governs locals gràcies a la intel·ligència artificial, l’automatització d’algun dels seus processos o la innovació digital, així com experiències d’entitats socials que acompanyen persones en situació o risc d’exclusió i que, gràcies a la digitalització, poden millorar l’atenció a aquests col·lectius.

Aquest acte, que ha tingut lloc a les instal·lacions del Citilab, ha estat impulsat per m4Social, de la Taula del Tercer Sector Social, amb el suport de l’AMB i la col·laboració de Localret i Citilab. Des de l'AMB hi ha participat com a ponent la directora de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic, Ester Pujol.

Tecnologia al servei de les persones

A l'inici de la jornada, la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social ha fet èmfasi en la importància d'avançar cap a aquesta innovació digital i el perquè de l'acte: "Volem fer visible que la tecnologia pot ser la solució si la posem al servei de les persones a qui atenem, fent-les protagonistes. Per això, reclamem una estratègia de país". Ester Pujol ha assenyalat que un dels principals reptes per a l'àrea metropolitana de Barcelona és "donar resposta a les situacions de vulnerabilitat, en especial al sensellarisme, l'emergència climàtica i la innovació digital amb la irrupció clara de la IA". 

Javier González, director del Citilab, ha advertit que "no hi ha transformació digital sense transformació social. La digitalització no s'ha de fer per a les persones, s'ha de fer amb les persones", una idea compartida per Joana Piñero, tinenta d'alcalde de Polítiques Socials, Igualtat i Salut de l'Ajuntament de Cornellà, que ha dit que "la transformació digital és clau per a la transformació social i per al progrés moral perquè la revolució tecnològica no pot ser un motiu de discriminació. Ningú ha de quedar-ne enrere".

La conferència inaugural ha tractat la intel·ligència artificial i els drets socials a través de l'avaluació contínua amb Albert Sabater Coll, director de la càtedra de l'Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya de la Universitat de Girona (UdG), que ha explicat que "estem avançant molt ràpidament en intel·ligència artificial, però hem de ser prudents i especialment avaluadors del que es fa des dels serveis socials per fer que aquest sistema sigui millor. Per això, hi cal una implicació directa i diària".

Experiències municipals

A continuació, els ajuntaments de Sant Feliu de Llobregat, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i Sant Cugat del Vallès han explicat les seves experiències municipals d’innovació digital.

"Impulsem una política basada en dades i orientada a combatre riscos de vulnerabilitat de la població" ha apuntat Juan Francisco López, president de l'Àrea d'Atenció Ciutadania i Administració Oberta de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat sobre una eina de predicció de situacions de bretxa digital de persones grans.

D'altra banda, la tinenta d'alcalde del Servei d'Innovació Digital i Governança de Dades de l'Ajuntament de Viladecans, Jonana Sánchez, ha assegurat que "l'app amb IA Viladecans i tu ens ha ajudat a trencar no només amb la bretxa digital sinó també amb la bretxa del llenguatge administratiu".

La capacitació de mentors digitals ha centrat l'experiència del consistori de Sant Boi de Llobregat. Emilio Morillas, regidor d'Innovació i Projectes europeus del consistori, ha afirmat que "la mentoria digital permet que l'accés als serveis sigui més fàcil perquè l'accés és un dret, no un privilegi", i, finalment, el consistori de Sant Cugat del Vallès, representat per Santi Coca, cap del Servei de Tecnologia i Innovació Digital, ha donat detalls del sistema d’atorgament de beques de menjador escolar que funciona a través de la generació automàtica d’un expedient d'anteriors beneficiaris. 

En el diàleg entre l'Administració i el tercer sector s'ha coincidit a afirmar que la innovació digital és clau per millorar l'atenció a les persones en situació de vulnerabilitat. Així, Marta Gutiérrez González, cap de Serveis de Processos de l'Ajuntament de Terrassa, ha subratllat que "la intel·ligència artificial és una eina que necessita d'una intel·ligència social per dirigir-la a favor de la ciutadania, sobretot de la que està en una situació més vulnerable".

Bàrbara Outeiro, vicepresidenta del Consell Rector de Suara Cooperativa, d'ECAS, ha afegit que "la innovació, en el concepte més ampli i no només tecnològicament, ha de ser un eix de treball per a les entitats socials perquè falta un full de ruta de futur".

Una altra prioritat clara que ha sorgit durant el diàleg és la necessitat de reforçar un marc comú de treball. En aquesta línia, la cap del departament de Projectes de Transformació Digital de l'Institut Municipal de Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Ana Milián, ha apuntat que "els diversos agents que treballem en l'àmbit social hem de crear una arquitectura comuna de recursos i persones per parlar el mateix llenguatge", igual que Carlos Varela, director d'Operacions Transversals i Àmbit Social d'Aspace Catalunya, de FEPCCAT, que ha afegit que "la interoperabilitat de dades és necessària per ser més proactius i per optimitzar els recursos i ser més eficients. Tampoc hem d'oblidar que la tecnologia s'ha d'humanitzar". 

m4Social també ha aprofitat per explicar el treball que està fent per a la interoperabilitat de dades entre administracions públiques i entitats socials, la creació d’un índex de bretxa digital i el projecte SimbiòTIC, a més de la col·laboració que acaba d'iniciar amb Localret. El seu director general, Andreu Francisco, ha especificat que "la nostra missió és acompanyar els ajuntaments en la transformació digital de pobles i ciutats".