Àrea Metropolitana de Barcelona

L'Àrea de Presidència i l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB han impartit, el 28 d'octubre, una sessió formativa sobre Polítiques d'Empadronament Actiu.

La sessió, dirigida a alcaldes, regidors i tècnics dels 36 Ajuntaments de l'AMB, així com a altres administracions locals i a col·lectius i entitats de l'àmbit social, s'ha celebrat en línia i ha comptat amb 117 participants. Per aprofundir al màxim en el tema, s'han abordat les polítiques d'empadronament actiu incloent l'empadronament ordinari, l'empadronament sense domicili fix i l'empadronament amb comprovació de domicili. Després de la sessió, s'enviarà als 36 municipis metropolitans una guia sobre procediments, documentació explicativa i informació.

Aquesta és la primera sessió que se celebra després del compromís adoptat en el Consell Metropolità del passat 26 de maig, en la moció sobre l'empadronament actiu davant la crisi social i econòmica generada per la COVID-19.

Taules d'informació, reflexió i debat

La vicepresidenta de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB, Montserrat Ballarín, ha inaugurat l'acte i ha destacat la importància del dret a l'empadronament actiu: "És un metadret, d'ell es deriven molts altres drets que són importantíssims com la salut, l'educació o els serveis socials, i vulnernar-lo vol dir vulnerar també tots aquests".

Des de la Generalitat de Catalunya, el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, ha explicat el marc legal que regula les polítiques d'empadronament actiu: "Actualment tenim importants bosses de població en situació irregular, i això és un problema tant per a aquestes persones com per a la resta de la ciutadania: afecta la igualtat de drets, la situació de l'economia o fins i tot la gestió de la ciutat".

Tot seguit, el regidor de drets de ciutadania i participació de l'Ajuntament de Barcelona, Marc Serra, ha explicat quin és el model de polítiques d'empadronament actiu de la capital catalana. En aquest sentit, ha assegurat que, segons la taula interdepartamental de l'Ajuntament l'any 2016, "l'empadronament funciona bé per al 90% dels ciutadans", però que "són els usuaris els que no coneixen els tràmits d'empadronament dels vulnerables".

Després de les intervencions institucionals s'han celebrat dues taules. La primera, moderada per He?ctor Santcovsky, director de l'A?rea Desenvolupament Social i Econo?mic de l'AMB, ha comptat amb diversos representants d'entitats socials com ara, Karlos Castilla, de l'Institut de Drets Humans de Catalunya; Gabriela Poblet, d'Europa Sense Murs; Sònia Lacalle, de Càritas o Susana Roig, de la Taula d'Entitats del Tercer Sector. Tots ells han reflexionat sobre la idea que el padró és la porta d'accés a molts drets fonamentals.

D'altra banda, a la taula amb representants de l'àmbit polític, coordinada per Marc Serra, s'han comentat quines són les polítiques d'empadronament actiu de què disposen els ajuntaments de l'AMB. Hi han participat Salut Gonza?lez Martin, tinenta alcaldia Serveis Generals de Sant Boi de Llobregat; Laura Campos Ferrer, alcaldessa de Montcada i Reixac; Eva Baro? Ramos, regidora de l'ajuntament de Barcelona; Merce? Mari?n Planas, 1a. tinenta d'alcaldia de Montgat; Meritxell Caler Vergara, 3a tinenta d'alcaldia i regidora d'Ocupacio?, Empresa i Comerc?, Inclusio?, Feminismes i Salut Pu?blica de Ripollet i Ignasi Llorente Briones, alcalde de Torrelles de Llobregat.

Accés a drets fonamentals

L'empadronament és l'acte de registrar-se a l'ajuntament de residència habitual i que determina que una persona és considerada veïna d'una població. Així doncs, el padró municipal és un registre administratiu on consten obligatòriament les dades de tots els habitants d'un municipi.

L'empadronament es converteix en un acte de gran transcendència, ja que permet l'accés a un seguit de drets fonamentals com el de l'assistència sanitària pública, els serveis bàsics d'atenció social primària, els serveis de centres oberts per a adolescents i infants i les ajudes d'urgència social, entre d'altres.

Tot els ciutadans que viuen al nostre país estan obligats jurídicament a empadronar-se al municipi on resideixen. De la mateixa manera, els Ajuntaments tenen l'obligació d'inscriure al padró municipal totes les persones que efectivament resideixen al municipi i ho sol·licitin.