Àrea Metropolitana de Barcelona

L'AMB forma part i lidera la xarxa RiConnect, formada per vuit àrees metropolitanes europees amb l'objectiu de repensar, transformar i integrar les infraestructures de transport per reconnectar persones, barris, ciutats i espais naturals. Aquesta xarxa es troba dins del programa europeu URBACT.

Per desenvolupar aquest projecte, l'AMB ha triat l'àrea compresa entre els municipis de Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès i Ripollet, on s'hi troben diferents infraestructures que fragmenten el territori.

Com a punt de partida del projecte, s'ha dut a terme una enquesta amb l'objectiu de conèixer l'opinió de la ciutadania sobre algunes infraestructures del territori, com ara l'N-150, la C-58, la xarxa ferroviària o el riu Ripoll. Aquest és l'origen per establir un diàleg entre ciutadania, administracions públiques i altres actors implicats per elaborar un projecte comú de transformació d'aquest territori, que es materialitzarà en un pla d'acció integrat.

D'acord amb l'enquesta en línia, que va rebre 1.168 aportacions, la carretera nacional N-150 és la infraestructura percebuda més negativament. La presència d'un volum molt elevat de trànsit privat, juntament amb la poca capacitat que té per estructurar el teixit urbà, fa que es percebi com una carretera i no com un carrer, especialment per part dels cerdanyolencs.

Els principals factors que expliquen aquesta percepció negativa de la carretera N-150 als quatre municipis són el col·lapse viari, la contaminació, la baixa qualitat urbana de l'espai i els usos no desitjats. 

Els enquestats volen que aquesta carretera es transformi en un espai més verd i més apte per als vianants, que s'hi introdueixi la mobilitat activa i es reduieixi el volum de cotxes que hi passen. També cal esmentar que, entre els favorables a mantenir la carretera com a eix per al vehicle privat, hi ha unanimitat en aconseguir mesures per descongestionar la via a les interseccions.

Pel que fa a la C-58, els ripolletencs són els que la perceben més com una barrera. El col·lapse viari i la contaminació són els principals impactes negatius d'aquesta infraestructura. Els veïns assenyalen la necessitat d'augmentar el nombre de passos de vianants que creuen la C-58 i d'incorporar transport públic a l'autopista.

En referència a la xarxa ferroviària, la població de Montcada i Reixac és la que percep més aquesta infraestructura com una barrera. També és cert que és l'únic municipi de l'enquesta que té quatre estacions de tren i quatre línies de rodalia. Cerdanyola és el segon municipi que expressa una relació conflictiva amb el tren. Per millorar aquest efecte barrera, 7 de cada 10 enquestats estan a favor de construir més passos a nivell per creuar les vies i gairebé un 93 % pensen que és necessari millorar la qualitat dels passos existents.

Finalment i en relació amb els espais naturals, la majoria dels habitants dels quatre municipis diuen que utilitzen el riu Ripoll com a espai d'ús social per anar a passejar. No obstant això, un gran nombre de persones de Cerdanyola del Vallès considera que no té espais naturals propers ni accessibles, malgrat la proximitat física de Collserola, el riu Sec o el riu Ripoll. 

Les principals demandes van encaminades a millorar les vores i l'entorn del riu Ripoll per tenir més espai de passeig, més qualitat ambiental de les vores i de l'aigua i connexions més bones amb altres espais naturals.

A banda de les infraestructures, l'enquesta ciutadana també va preguntar per la situació actual de pandèmia i el perfil dels participants en relació amb la mobilitat.

La meitat dels enquestats tenen una situació semblant a la prèvia a la pandèmia i treballen presencialment. Els aspectes que més han canviat són la reducció de la mobilitat, els desplaçaments de la vida social, l'augment del teletreball i l'increment d'estudis a través de canals telemàtics.

Pel que fa a les actuacions dutes a terme dins dels municipis en relació amb el context de crisi sanitària, la majoria de veïns aposten per fer mesures permanents: talls de carrers per a ús dels vianants, neteja i desinfecció de la via pública i dels parcs o augment dels carrils bici.

Pel que fa al perfil de la ciutadania que ha respost l'enquesta, hi ha força paritat en la participació, amb un 52,3 % de respostes de dones, i un perfil de població de mitjana edat, majoritàriament amb estudis superiors, i que està treballant, estudiant o ambdues coses alhora. Respecte als desplaçaments quotidians (anar a treballar, formar-se, consumir...) predomina la mobilitat en vehicle privat en totes les casuístiques. L'excepció és Barberà del Vallès, on la majoria de la població es desplaça a peu per anar a l'estació o a comprar.

Els més joves prioritzen el transport públic i la mobilitat activa en tots els municipis menys a Ripollet, que és l'únic nucli que no té estació pròpia de tren.

Xarxa RiConnect i Avanç del PDU metropolità
Els objectius de la xarxa RiConnect estan totalment alineats amb els objectius del Pla director urbanístic metropolità (PDU), que vol aconseguir una mobilitat d'escala humana, sostenible per a les persones i el territori. Per això, un dels seus propòsits és repensar les xarxes d'infraestructures d'alta capacitat per millorar-ne l'eficiència i la integració. En relació amb aquest propòsit, l'AMB va convocar el concurs El Futur de les Infraestructures Viàries. Nusos i Cruïlles, un concurs d'idees per repensar les infraestructures, amb la finalitat de recollir estratègies i apostes que replantegin el paper futur d'aquestes artèries viàries metropolitanes i el seu encaix territorial.