Àrea Metropolitana de Barcelona

Així doncs, els contaminats que trobem en l'aire són les partícules en suspensió (PM₁₀ o PM_2,5); els compostos de sofre (SO₂ diòxid de sofre, H₂S àcid sulfhídric, H₂SO₄ àcid sulfúric, mercaptans, sulfurs), els compostos de nitrogen (NO monòxid de nitrogen, NO₂ diòxid de nitrogen, NO_x òxids de nitrogen, NH₃ amoníac), els compostos de carboni (CO monòxid de carboni, CO₂ diòxid de carboni, CH₄ metà, HCT hidrocarburs totals), els halògens i compostos halogenats (Cl₂ clor, HCl àcid clorhídric, HF àcid fluorhídric, CFC clorofluorocarbonis) i els oxidants fotoquímics (O₃ ozó, peròxids, aldehids).

Concretament, a l'àrea metropolitana de Barcelona, els que més afecten són el diòxid de nitrogen (NO₂), un gas irritant que té una olor picant i acre i és de color marró vermellós, que prové del trànsit rodat, sobretot dels vehicles dièsel (com més antics, més contaminants són) així com d'altres fonts (com per exemple les emissions que generen les obres); i les partícules en suspensió (PM₁₀ o PM_2,5), que són partícules minúscules que floten en l'aire i les distingim entre les de menys de 10 micres (PM₁₀) i les de menys de 2,5 micres (PM_2,5). Aquestes últimes provenen tant de fonts naturals (per exemple, aerosols marins) com de fonts antropogèniques (combustió en vehicles, obres i indústries).
 

Els contaminants, quan es troben a l'atmosfera, pateixen diferents efectes de transport o transformació. Com a resultat d'aquests processos, en un punt concret, es dona una determinada concentració de cada contaminant. Aquesta concentració es coneix com a nivell d'immissió, i pot estar lluny del punt d'emissió.
També hi juguen un paper rellevant altres factors geogràfics i meteorològics que intervenen d'una manera clara en la distribució, la dispersió o la concentració de contaminants:

1. Espais verds: contribueixen en la depuració de l'aire mitjançant l'absorció dels contaminants atmosfèrics generats pel trànsit rodat i la indústria, principalment. Entre aquests, s'ha observat que la presència d'arbrat a Barcelona redueix notablement els nivells de PM₁₀, de NO₂ i de O₃.
2. Anticicló: les altes pressions provoquen que la capa d'aire calent de sota baixi cada vegada més fins al punt de provocar una forta inversió tèrmica, dificultant la dispersió de contaminants a causa de la falta de circulació de vent i de l'alta pressió de la capa superior.
3. Vent o pluja: són elements meteorològics que ajuden a dispersar els contaminants i netejar l'aire. En el cas de la pluja, però, es pot produir pluja àcida i així provocar impactes sobre el sòl, l'aigua i els éssers vius.
4. Densitat de població i trànsit: a Barcelona i a les ciutats del seu entorn hi ha una gran densitat de població i de vehicles, que concentren l'emissió dels contaminants en una àrea petita. A l'àrea metropolitana de Barcelona, que ocupa un 2,3 % de la superfície de Catalunya, hi viuen 4,3 milions de persones, que representen el 60 % de la població total de Catalunya, i s'hi realitzen 4 milions de trajectes amb vehicles privats.

Com sabem les seves concentracions? I quines són les que respira la ciutadania? Ho fem a través de les estacions de control.

A l'àrea metropolitana hi ha distribuïdes 23 estacions de control (set d'elles instal·lades a la ciutat de Barcelona) que mesuren contínuament els principals elements que constitueixen la pol·lució ambiental i que poden afectar la salut de les persones. Les dades d'aquestes estacions, juntament amb altres mòduls meteorològics i de dispersió fisicoquímica, es processen informàticament i proporcionen un estat molt aproximat del nivell real dels contaminants en cada punt de la ciutat.
Aquest sistema d'estacions de mesurament està homologat, pel que fa als seus requisits tècnics, per la normativa de la Unió Europea, que és l'estàndard que s'utilitza a les ciutats capdavanteres en el control ambiental.

Les unitats mòbils són vehicles equipats amb analitzadors automàtics i captadors manuals per mesurar els contaminants atmosfèrics i sensors per a les variables meteorològiques. Complementen l'abast de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), ja que permeten fer campanyes de mesuraments directes dels nivells de qualitat de l'aire en llocs on no hi ha vigilància de la Xarxa.

Tant les estacions de la XVPCA com les unitats mòbils de vigilància de la contaminació atmosfèrica mesuren els nivells de concentració a l'aire dels diferents contaminants que respirem, és a dir, els nivells d'immissió. Permeten vigilar la qualitat de l'aire en un indret i un temps determinats, per poder emprendre així les mesures necessàries per millorar-la.

La combinació dels nivells d'immissió i els paràmetres meteorològics permet localitzar l'origen dels contaminants. Ni les unes ni les altres mesuren els contaminants que emet una xemeneia o un tub d'escapament, cosa que es coneix com a nivells d'emissió.

Per què no es dissipa fàcilment la contaminació?

El procés d'acumulació de gasos i partícules contaminants depèn en gran mesura de la meteorologia. Lògicament, quan plou abundantment, els gasos tòxics i les partícules en suspensió van a parar a les clavegueres, i l'atmosfera queda neta. Per contra, si durant molts dies no plou ni fa vent, l'aire es va carregant i es poden assolir concentracions de contaminants perilloses per a la salut de tota la ciutadania. 

Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire

Decret 152/2007, de 10 juliol, d'aprovació del Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig

Decret 203/2009, de 22 de desembre, pel qual es prorroga el Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric, aprovat pel Decret 152/2007, de 10 de juliol

Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric

Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l'Ambient Atmosfèric

Llei 34/2017, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera