Àrea Metropolitana de Barcelona

Després de tres dies de xerrades, ponències i taules rodones, finalitza aquesta edició de l’Smart City en què l’AMB ha presentat propostes relacionades amb innovació urbana, gestió intel·ligent dels serveis metropolitans o sistemes d’informació geogràfica (SIG) i cartografia.

L’estand principal de l’AMB ha aglutinat tots els serveis i projectes smart en un espai de 120 m², dividit en diferents àrees i construït amb fusta natural reciclable. Els visitants s’han trobat un estand compartimentat en diferents espais: representació d’un carrer amb carril bici, bus i taxi, on també trobem un ancoratge de l’AMbici; l’espai àgora, amb una pantalla gran on s’han fet les xerrades i els debats; un altre sector on s’han aglutinat les quatre empreses que desenvolupen projectes urbans intel·ligents; una pantalla tàctil interactiva en què els usuaris han experimentat els diferents visors, com el de bicicleta o el de cartografia, així com una zona de treball en xarxa amb una pantalla més petita que ha permès fer petites reunions i presentacions.

També, diversos municipis metropolitans han pogut presentar projectes que estan desenvolupant en el seu territori.

L’expositor ha acollit un seguit de xerrades, ponències i taules rodones relacionades amb els projectes metropolitans.

Intel·ligència artificial

Ramon Pruneda, director d’AMB Informació i Serveis, ha presentat el projecte pilot basat en IA per a la T-metropolitana. Es tracta d’una solució innovadora d’assistent virtual basat en noves tecnologies d’intel·ligència artificial (bot de conversa). Pruneda ha detallat la nova eina per donar assistència als usuaris del nou suport sense contacte, la T-metropolitana, per a l'accés al transport públic dels títols socials de l’AMB. També ha destacat que el procés per especialitzar models d’IA mitjançant documentació pública sobre aquest servei metropolità va requerir molta dedicació de recursos especialitzats en el procés que es coneix com a afinament (fine tuning) d’aquests models d’IA. Es van mostrar indicadors dels primers resultats d’aquesta eina pilot, que van ser positius segons les estadístiques d’ús i satisfacció dels usuaris.  

Moto elèctrica compartida

La taula de diàleg “Perspectives del nou model de moto elèctrica compartida d’abast metropolità” ha reunit les cinc empreses que han guanyat les llicències de la moto compartida: Acciona, Cooltra, Go Sharing, Hori Ride i Yego. La taula, moderada per Mariona Conill, cap de Secció de Mobilitat Sostenible de l’AMB, ha parlat del repte que suposa per a aquestes empreses el fet de gestionar una flota de 2.000 vehicles en un territori que comprèn vuit municipis metropolitans. Totes les empreses coincidien en què aquesta nova regulació metropolitana permetrà assegurar una densitat de vehicles i un abast territorial adequats per disposar d'una demanda òptima del sistema.

També s’ha parlat dels mecanismes que implementen per potenciar la seguretat viària i han assegurat que gràcies a la implementació de sistemes de moto compartida s’aconsegueix reduir la tinença o l’ús dels vehicles privats en els desplaçaments habituals de la ciutadania, així com també potenciar la intermodalitat. Les empreses, doncs, han celebrat públicament l’existència d’aquesta nova regulació metropolitana.

Sistemes GIS i plataforma Smart AMB

La primera part ha estat dedicada a la gestió eficient a través dels sistemes d’informació geogràfica, amb Laura Bertran, gestora de projectes GIS de l’AMB, i Juan Carlos González, cap del Servei d’Innovació de l’AMB.

Tots dos van explicar que els sistemes d’informació geogràfica (SIG) serveixen per treballar amb informació georeferenciada. Com a Administració pública amb competències de diversos àmbits al territori, aquests sistemes resulten indispensables. En aquesta presentació s’ha fet un resum dels usos d’aquesta tecnologia en les diferents àrees i serveis de l’AMB.

Després va ser el torn de la plataforma Smart AMB, un projecte que se centra en la integració d’informació, la consolidació i el desplegament de serveis compartits de tecnologies smart perquè s'apliquin en l’àmbit metropolità. Juan Carlos González va destacar el seu rol en la gestió d’incidències, com ara l’inventari en espais de la xarxa de parcs metropolitans, les platges, els espais fluvials i també infraestructures com les rondes de Barcelona. 

La plataforma també dona servei en l’àmbit d’urbanisme, tant pel que fa a la gestió de la normativa existent com a la planificació futura; l’àmbit de la mobilitat, en què s'utilitza per monitoritzar les xarxes de transport públic i mobilitat sostenible i fer-ne estudis i explotacions d’ús, i, també, en els catàlegs de dades, imprescindibles per gestionar la informació de què disposem i complir normatives de dades obertes, dades d’alt valor i dades geogràfiques (INSPIRE).

Cartografia en IFC i model BIM

Montserrat Monteagudo, cap de la Secció de Cartografia de l’AMB, va ser la responsable de presentar la cartografia urbanística de l’AMB en IFC per integrar-la en BIM.

L’AMB és la primera administració de l’Estat que utilitza la cartografia digital del territori aplicada a la construcció de l’espai públic, l’obra civil i les infraestructures. Es tracta de la combinació d’un model digital amb l’anomenada tecnologia BIM (building information modeling). Aquesta tecnologia integra dades estructurades per generar una representació digital d’un element (obra civil, edificis...) durant tot el seu cicle de vida, des de la planificació i el disseny fins a la gestió i l’explotació, passant per la construcció. 

La transformació digital en el sector de l’arquitectura, l’enginyeria i la construcció és un pas endavant per millorar el disseny i la transformació de la metròpolis de Barcelona cap a un model intel·ligent i integrat en què la superposició i connexió de dades en un model en 3D permet fer el seguiment de la vida útil d’un equipament o edifici. Aquest format és obert i interoperable, és a dir, qualsevol programari el pot utilitzar.

Els models BIM del territori metropolità permeten donar continuïtat territorial als diferents projectes d’edificació i obra civil perquè doten l’entorn dels projectes de cartografia en tres dimensions. La novetat principal que s’ha presentat enguany és la integració de la cartografia urbanística en el BIM amb l’objectiu d’automatitzar la concessió de llicències urbanístiques.

Pel que fa als assistents, Monteagudo confirma la presència de tècnics de l’Administració local, com els ajuntaments de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat o Sant Cugat del Vallès, així com de l’àmbit acadèmic, amb diversos professors i alumnes de la UAB. En relació amb les empreses privades, la cap de cartografia destaca l’assistència de Nexus geogràfic o ACEFAT, que és l’empresa de gestió integrada de les obres de serveis que es duen a terme a la via pública de la ciutat de Barcelona i han mostrat molt d'interès per aquesta cartografia, ja que els seria molt útil per monitoritzar els punts per on passen subministres abans de fer les obres.

Canvi climàtic i mobilitat

La taula sobre solucions metropolitanes per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic des de la mobilitat, el transport públic i la transició energètica va comptar amb Marc Iglesias, cap del Servei de Gestió de Mobilitat Sostenible, i Marta Pascual, tècnica de l’Oficina de Transició Energètica, i moderat per Ester Pujol, directora de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic. En la conversa es van tractar alguns projectes rellevants de l’AMB com les ZBE, la xarxa metropolitana d’electrolineres, el motosharing o l’AMBici, que són serveis de mobilitat sostenible que l’AMB està desplegant. Marc Iglesias ha afirmat que l’ens metropolità pivota l’estratègia de transició energètica amb plena col·laboració publicoprivada per anar cap a la descarbonització i la millora de la qualitat de l’aire, utilitzant la tecnologia per optimitzar i monitoritzar els serveis.

Pel que fa a les solucions per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic en l’àmbit de la transició energètica, es treballa tant en l'àmbit intern d’organització com en l'àmbit municipal. En l'àmbit d’organització es duu a terme l’estratègia de gestió del carboni, en què més de 50 proveïdors de serveis de l’AMB estan implicats en el càlcul i la reducció de les seves emissions de GEH i, entre el 2011 i el 2022, les emissions es van reduir un 45 %.

En l'àmbit municipal es dona suport als municipis metropolitans per tal d’assolir els objectius de neutralitat climàtica en els seus consums municipals: equipaments i enllumenat públic. Marta Pascual ha afirmat que en aquest àmbit l'AMB ha desenvolupat un pla de cobertes que ha permès prioritzar inversions en funció de la capacitat de producció, i ha instal·lat 16,5 MW que s'espera que estiguin operatius l’any 2026. 

Pel que fa a la col·laboració publicoprivada, s'ha visibilitzat que, des de l'Administració metropolitana es treballa en diferents projectes europeus d'aquest àmbit i s'aposta per aquest model de col·laboració per accelerar la transició energètica.

Ciència ciutadana amb BioPlatgesMet

En la darrera jornada, David Piquer, tècnic de platges de l’AMB, va moderar la taula sobre solucions metropolitanes per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic des de la gestió de les platges i el projecte BioPlatgesMet, un projecte nascut el setembre del 2023 amb la iniciativa de l’AMB, l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l’Institut Metròpoli que té com a missió prioritària promoure la gestió sostenible dels ecosistemes de platges i dunes, analitzar l’avaluació dels impactes de les accions i estratègies actuals i futures i implementar solucions efectives de protecció dels ecosistemes litorals. Les dades obtingudes s’analitzen i aporten coneixement sobre la biodiversitat i les condicions dels ecosistemes costaners i serveixen per avaluar els impactes per a la planificació d’accions i estratègies de futur. Això farà avançar en la gestió sostenible d’aquests espais, equilibrant-hi l’ús públic amb la conservació de les espècies, alhora que es podran abordar reptes del canvi climàtic. 

Els voluntaris del projecte BioPlatgesMet registren les seves observacions a l’aplicació MINKA, una plataforma participativa en què la ciutadania col·labora amb els investigadors. 

Els voluntaris aporten una fotografia d’un organisme viu, informació de la seva ubicació i la data. Les observacions es poden dur a terme de manera autònoma o com a part d’activitats guiades organitzades periòdicament. Es tracta d’una metodologia a l’abast de qualsevol persona amb interès per la natura, encara que no tingui coneixements científics, ja que totes les dades són validades posteriorment per persones expertes en biodiversitat.

Els ajuntaments metropolitans a l'estand de l'AMB

L’espai de l’AMB ha servit també per presentar projectes que diversos municipis metropolitans estan desenvolupant, com ara Sant Boi de Llobregat, que ha presentat el projecte sobre mentoria digital social, el qual vol reduir la bretxa digital a la ciutat; Molins de Rei, que aposta per una ciutat intel·ligent i inclusiva, ha presentat el seu projecte de mercat municipal intel·ligent; el Prat de Llobregat, amb la seva acció sobre conversió automàtica d’ordenances a assistents guiats per a la ciutadania, i, finalment, Tiana, amb l'Espai Dioptria, un equipament municipal comunitari que ofereix un lloc de treball i oportunitats per a les entitats, els col·lectius i els veïns del municipi. També hi van ser presents representants dels ajuntaments de Castelldefels i Sant Cugat del Vallès.