Àrea Metropolitana de Barcelona

Títol oficial del pla
Proposta per a la millora de l'estructura urbana: model d'espais lliures urbans de Castelldefels.

L'estudi proposa un nou model urbanístic per a la ciutat de Castelldefels, que possibiliti la millora funcional de les zones verdes i els equipaments públics de la ciutat i que creï una estructura local clara i potent que pugui fonamentar l'interès públic i l'encert de futures actuacions a curt, mitjà i llarg termini. En aquest sentit, es proposa confeccionar una estructura basada en la forma del territori, que jerarquitzi la xarxa d'espais lliures i equipaments —prioritzant la qualitat front a la quantitat—, que sigui senzilla i versàtil alhora, que connecti i articuli alhora l'escala local i la territorial. Només a partir d'un model de ciutat ambiciós es podran vehicular transversalment les diferents polítiques urbanístiques, socials i ambientals pendents al municipi.

Castelldefels dins del sistema del delta del Llobregat té una posició privilegiada, atès que el sistema muntanyós del Garraf —en aquest punt— s'aproxima molt al litoral i determina una relació molt directa entre ambdós sistemes naturals. Aquesta connexió, històricament, ha estat tallada per les infraestructures que travessen el territori, des de la carretera de la Santa Creu de Calafell fins a l'autopista C-32 (que es va construir per les olimpíades). Totes acaben coincidint al coll d'ampolla que els permet continuar en direcció sud. En aquest sentit, el municipi consta de dues parts ben diferenciades i separades per l'espai frontissa de Can Aymerich, el costat est on la planeïtat del Delta es combina amb els primers relleus del Garraf i amb el nucli històric ubicat sobre la línia del samontà i el costat oest, amb els barris de Poal i Bellamar, on el sistema muntanyós es fa molt més present i les urbanitzacions en colonitzen els vessants.

Orogràficament Castelldefels s'estén sobre un seguit de relleus perpendiculars al mar que a mode de dits curts, evacuen l'aigua, de vegades al Mediterrani, de vegades per infiltració a l'aqüífer del Delta. Aquesta seqüència de valls i carenes és de vital importància per a la proposta del nou model, ja que el teixit construït ha anat esborrant aquesta matriu biofísica tan potent, i relleu i aigua s'han anat perdent.

Així doncs, la proposta de model reconeix i potencia sis eixos estructurants que hauran de recosir la ciutat en el sentit mar-muntanya. D'est a oest, aquests eixos són el canal olímpic, el del centre, el passeig del bosc, l'eix de Can Aymerich, el de Bellamar i el del barri del Poal. La transformació prevista de la carretera C-245 en una avinguda metropolitana, permetrà relacionar transversalment els sis dits, en forma d'espina.

El desplegament del model implica, entre altres actuacions, la realització d'una o més modificacions puntuals del PGM. S'ha fet un assaig preliminar d'aquestes propostes de planejament, utilitzant les diferents eines i accions urbanístiques disponibles com classificar, qualificar, gestionar, expropiar, conveniar, etc.