Aigua
L'aigua és l'element clau que caracteritza el parc. A més de l'espai fluvial principal del riu Llobregat també hi trobem altres elements hídrics de gran vàlua ecològica com les connexions amb rieres i basses de recàrrega i d'infiltració.
El Llobregat és un riu mediterrani, amb cabals molt irregulars dins d´un mateix any i en anys successius. El cabal mitjà anual a Martorell es troba al voltant del 25 m3/s, però en grans crescudes, com la dels dies 20 i 21 de desembre de 1971, s'han arribat a mesurar cabals màxims de 3.080 m3/s.
Galeria d'imatges
Recuperació de la qualitat
Durant els darrers anys s'han realitzat moltes i diverses inversions per recuperar el riu que, com a conseqüència de la intensa activitat que se n'ha fet de les seves aigües i del desenvolupament de les ciutats i les infraestructures al llarg dels anys, va arribar a estar molt contaminat.
En aquest sentit cal destacar la construcció l'any 2005 de la depuradora del Baix Llobregat (EDAR del Prat de Llobregat), que ha permès tractar de manera adequada les aigües residuals que antigament s'abocaven al tram final del riu i, mitjançant un sistema de bombeig, garantir un cabal ambiental mínim i estable que permet la vida de diverses comunitats de flora i fauna en el que és un clar exemple de reutilització. A més, aquesta depuradora inclou una dessalinitzadora (Instal·lació de Tractament d'Aigua de Mar - ITAM) que és la millor opció per incrementar simultàniament la quantitat i qualitat de l'aigua distribuïda per abastament, assolint així una major garantia de subministrament per als 4,5 milions d'habitants de la regió metropolitana.
Avui en dia, el tram metropolità del riu Llobregat es troba molt antropitzat, confinat pràcticament des de Sant Boi del Llobregat i delimitat amb una escullera de pedra en tot el seu tram baix, però no sempre ha estat així. Fins a la meitat del segle passat, el riu discorria en la plana fluvial sense estar condicionat per les grans infraestructures de transport. Les seves vores estaven cobertes d'un espès bosc de ribera que funcionava com a corredor de pas entre les espècies litorals i l'interior del país i existia també un cabal molt més important, d'aigües cristal·lines, que convertia el riu en una de les opcions de lleure dels habitants de les poblacions veïnes.
Amb l'objectiu de recuperar parcialment aquesta funció de pulmó verd i, alhora, obrir de nou la ciutat al riu i habilitar-lo per a l'ús d'oci ciutadà, l´any 2008 es va condicionar el Parc Fluvial de Sant Boi en un espai anteriorment ocupat per uns horts il·legals, i l'any 2010 es va inaugurar el Parc Fluvial del Prat, un parc urbà de 7,5 ha recuperades a una antiga zona industrial marginal on s'hi ubiquen plantacions mediterrànies i diverses opcions d'oci a tocar del riu.
Com en el passat, també en els nostres dies l'aigua del riu Llobregat no només té una gran importància ambiental sinó també econòmica, ja que el riu és una de les principals fonts de subministrament d'aigua a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on a través de les potabilitzadores (Estacions de Tractament d'Aigua Potable - ETAP) d'Abrera i Sant Joan Despí es tracta l'aigua captada al medi ambient per a fer-la potable per al consum humà.
Finalment destacar que al tram final del Llobregat trobem diferents punts on es realitza una recàrrega intensiva dels aqüífers subterranis de la Vall Baixa, destaquen en aquest sentit les basses de recàrrega de Ca n'Albareda a Castellbisbal i les basses d'infiltració de Sant Vicenç dels Horts.
La gestió del cicle de l'aigua de l'AMB
En aquest sentit cal destacar la construcció l'any 2005 de la depuradora del Baix Llobregat (EDAR del Prat de Llobregat), que ha permès tractar de manera adequada les aigües residuals que antigament s'abocaven al tram final del riu i, mitjançant un sistema de bombeig, garantir un cabal ambiental mínim i estable que permet la vida de diverses comunitats de flora i fauna en el que és un clar exemple de reutilització. A més, aquesta depuradora inclou una dessalinitzadora (Instal·lació de Tractament d'Aigua de Mar - ITAM) que és la millor opció per incrementar simultàniament la quantitat i qualitat de l'aigua distribuïda per abastament, assolint així una major garantia de subministrament per als 4,5 milions d'habitants de la regió metropolitana.
Avui en dia, el tram metropolità del riu Llobregat es troba molt antropitzat, confinat pràcticament des de Sant Boi del Llobregat i delimitat amb una escullera de pedra en tot el seu tram baix, però no sempre ha estat així. Fins a la meitat del segle passat, el riu discorria en la plana fluvial sense estar condicionat per les grans infraestructures de transport. Les seves vores estaven cobertes d'un espès bosc de ribera que funcionava com a corredor de pas entre les espècies litorals i l'interior del país i existia també un cabal molt més important, d'aigües cristal·lines, que convertia el riu en una de les opcions de lleure dels habitants de les poblacions veïnes.
Amb l'objectiu de recuperar parcialment aquesta funció de pulmó verd i, alhora, obrir de nou la ciutat al riu i habilitar-lo per a l'ús d'oci ciutadà, l´any 2008 es va condicionar el Parc Fluvial de Sant Boi en un espai anteriorment ocupat per uns horts il·legals, i l'any 2010 es va inaugurar el Parc Fluvial del Prat, un parc urbà de 7,5 ha recuperades a una antiga zona industrial marginal on s'hi ubiquen plantacions mediterrànies i diverses opcions d'oci a tocar del riu.
Com en el passat, també en els nostres dies l'aigua del riu Llobregat no només té una gran importància ambiental sinó també econòmica, ja que el riu és una de les principals fonts de subministrament d'aigua a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on a través de les potabilitzadores (Estacions de Tractament d'Aigua Potable - ETAP) d'Abrera i Sant Joan Despí es tracta l'aigua captada al medi ambient per a fer-la potable per al consum humà.
Finalment destacar que al tram final del Llobregat trobem diferents punts on es realitza una recàrrega intensiva dels aqüífers subterranis de la Vall Baixa, destaquen en aquest sentit les basses de recàrrega de Ca n'Albareda a Castellbisbal i les basses d'infiltració de Sant Vicenç dels Horts.
La gestió del cicle de l'aigua de l'AMB