Àrea Metropolitana de Barcelona

Castellà: jacarandá
Anglès: blue jacaranda

Arbre que pot arribar a fer 10 metres d'alçària. La seva capçada és poc densa i el tronc acostuma a no ser gaire recte.

És de color marró grisenc. Quan l'arbre és jove té una textura llisa i, amb el pas dels anys, es va esquerdant i formant escates que es poden desprendre del tronc.

Al seu lloc d'origen és un arbre de fulla perenne, però aquí perd la fulla a l'hivern. Les fulles recorden les de la falguera, estan compostes per entre 25 i 30 parells de folíols, lanceolats i acabats en punta.

A la primavera, però pot tenir una segona floració més escassa a finals d'estiu o inici de la tardor. Les flors fan 5 cm de llarg i són de color violeta clar. Apareixen agrupades en grans espigues de forma piramidal.

És una càpsula arrodonida i aixafada, d'uns 5 cm de diàmetre. Quan s'obre, allibera les nombroses llavors, que són alades.

Arbre subtropical originari de l'Amèrica del Sud, entre l'Argentina i Bolívia. S'ha aclimatat molt bé a la regió mediterrània, amb una preferència pels llocs assolellats.

Plantat com a arbre ornamental per la seva elegància i vistosa floració. La seva fusta és excel·lent per a treballs d'ebenisteria.

A la seva àrea de distribució natural, als boscos del límit entre l'Argentina i Bolívia, la xicranda es troba en perill d'extinció. A la llista vermella d'espècies amenaçades de la UICN (Unió Internacional de Conservació de la Natura) està catalogada com a espècie vulnerable.