Àrea Metropolitana de Barcelona

La planta de tractament de Sant Joan Despí és una de les més avançades d'Europa en termes tecnològics. A més dels processos de pretractament, clarificació i desinfecció final, aplica el procés d'afinament, un tractament de l'aigua amb ozó i carbó actiu que n'assegura la millor qualitat. Aquesta potabilitzadora funciona des del 1955 i converteix en potables les aigües superficials captades del riu Llobregat i les subterrànies procedents de l'aqüífer de la vall Baixa del mateix riu.

Des del juliol del 2009, el procés de potabilització inclou el tractament de les sals minerals presents en l'aigua del riu Llobregat mitjançant la tècnica d'osmosi inversa. Aquesta tècnica consisteix a aplicar una pressió externa (per mitjà d'una bomba de pressió, un pistó, etc.) a l'aigua amb concentració de sal, perquè aquesta darrera quedi retinguda i l'aigua passi per les membranes permeables lliure de sal. Això permet obtenir una aigua sense mal gust (amb una qualitat organolèptica òptima).

1. Captació de l'aigua superficial i desarenament: l'aigua és captada a través d'unes galeries excavades a través d'unes reixes a nivell del llit del riu. Després s'efectua el desarenament o eliminació de material gruixut (graves i sorres grosses) a través de la sedimentació pel canvi de velocitat de l'aigua.
2. Preoxidació: s'hi afegeix diòxid de clor, que realitza dues funcions: desinfectar i oxidar certs metalls (com el ferro i el manganès) i matèria orgànica.
3. Bombament: mitjançant unes bombes submergides es fa arribar l'aigua al nivell d'alçada necessari per poder continuar el procés per gravetat.
4. Floculació: mitjançant reactius s'aconsegueix que les partícules sòlides s'uneixin. Utilitzant un floculant (reactiu que uneix les partícules) es generen flòculs que són més grans i pesats que l'aigua.
5. Decantació: l'aigua crua travessa uns tancs en forma de piràmide invertida, allà l'aigua perd velocitat i el fang es diposita al fons. L'aigua neta queda a la part superior del tanc.
6. Filtració per sorra: molt a poc a poc, l'aigua passa per uns filtres de sorra fina. En aquest procés es vigila molt que l'aigua passi a una velocitat adequada.
7. Captació d'aigua subterrània: l'aigua provinent de l'aqüífer del riu Llobregat s'incorpora a la sortida de la filtració per sorra. Aquest recurs possibilita cobrir la demanda en el cas de manca d'altres recursos. L'aigua subterrània és de més qualitat.
8. Bombament intermedi: mitjançant quatre cargols d'Arquímedes, s'eleva l'aigua perquè pugui seguir el procés per la pròpia gravetat. A partir d'aquest punt, l'aigua es reparteix en dues línies independents: d'una banda, el tractament per ozó i filtració per carbó actiu i, de l'altra, el tractament d'osmosi inversa.
9. Ozonització: l'ozó completa la desinfecció de l'aigua i reacciona amb matèria orgànica. Millora el gust, l'olor i el color de l'aigua.
10. Filtració per carbó actiu: el carbó actiu reté compostos orgànics, bacteris i virus, ferro, manganès i altres metalls en les seves formes rovellades.
11. Ultrafiltració: les membranes d'UF treballen semisubmergides i amb funció per aspiració de l'aigua cap a l'interior. Per la seva grandària (0,02 micres) representen una barrera total contra bacteris.
12. Osmosi inversa (OI): l'aigua passa per les etapes d'ultraviolats, filtres de cartutx i ultraviolats per segon cop, com a etapes indispensables prèvies a l'OI. El pas de l'aigua per les membranes de l'OI permet obtenir una aigua sense virus ni bacteris i eliminar la pràctica totalitat de compostos orgànics i inorgànics presents a l'aigua.
13. Remineralització: aquesta etapa es duu a terme per ajustar la mescla de l'aigua provinent de l'afinatge amb l'aigua de l'osmosi, garantint en tot moment que el contingut de sals minerals no proporcioni a l'aigua resultant un caràcter agressiu ni incrustant.
14. Cambres de mescles i cloració: en aquesta cambra és on es mesclen les aigües provinents de les dues línies de tractament i és on té lloc la cloració que assegura l'eliminació de gairebé la totalitat del contingut d'amoni que roman a l'aigua.
15.  Dipòsit d'estabilització i postcloració: en aquest dipòsit, en forma de laberint que evita l'existència de zones mortes, és on s'efectua la cloració final.
16.  Bombament a xarxa: des de les dues centrals de bombament s'impulsa aigua a diferents cotes. A cota 10 (Cornellà): 3.300 l/s, a cota 50 (Relleu): 2.600 l/s i a cota 70 (zona Gavà): 400 l/s.

Aquesta planta aconsegueix la màxima reutilització i els mínims residus. Gràcies al disseny de la planta de tractament de fangs, realitzat en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya, podem reciclar el principal residu de la potabilització, el fang, i convertir-lo en matèria primera per al sector de la construcció. El forn de carbó, únic a tot l'Estat espanyol, permet regenerar el carbó actiu i reutilitzar-lo en el procés d'afinament.

La planta es completa amb un laboratori en el qual es practiquen anàlisis per controlar la qualitat de l'aigua captada, de l'aigua a les fases intermèdies del tractament i de l'aigua tractada que es distribuirà a la xarxa d'abastament.
També es disposa d'un centre de telecontrol des d'on es governa el funcionament automàtic de totes les instal·lacions de la línia de tractament.

La companyia Aigües de Barcelona és l'operadora que gestiona l'ETAP del Baix Llobregat.