Malbaratament i residus
La lluita contra el malbaratament alimentari ha entrat amb força a les agendes polítiques dels últims anys i és una de les fites dels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, amb la qual s'alinea l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Segons aquesta entitat, un terç dels aliments produïts anualment al món es llencen.
A Catalunya, llars, establiments i restauració generen unes 262.000 tones de malbaratament cada any (cada persona llença 35 kg d'aliments/any). Les últimes dades disponibles indiquen que a la regió metropolitana cada ciutadà genera 1,26 kg de residus cada dia, si bé en aquest cas no tots estan relacionats amb l'alimentació.
L'AMB s'encarrega del tractament del gran volum de residus que es generen al territori que abraça, alhora que en promou la reducció, la recollida selectiva i el possible aprofitament.
Gestió metropolitana dels residus
L'any 2018 la recollida selectiva de residus municipals puja fins al 36 % gràcies a l'aplicació dels nous models de recollida a l'àrea metropolitana: el sistema porta a porta i els contenidors intel·ligents. Els municipis on s'han implantat aquests sistemes mostren uns índexs de recollida selectiva força elevats, d'entre el 60 % i el 80 %, que disten de la resta.
Durant el període 2009-2018 s'ha fet un esforç per canviar el model de gestió dels residus municipals al conjunt de l'AMB: s'augmenta progressivament la fracció de residus que es tracten als ecoparcs i disminueix la que va a parar als abocadors controlats.
Als ecoparcs metropolitans s'hi duu a terme el tractament mecanicobiològic de la matèria orgànica recollida selectivament i de la fracció resta (abans de la deposició final). Aquest és el procés preliminar a la valorització energètica d'una part dels residus. Així, l'any 2018 el 56 % dels residus municipals es tracta als ecoparcs (lleuger descens respecte del 2017), el 24 % es recicla (augment respecte del 2017), el 12 % es composta, el 4 % se sotmet a processos de recuperació d'energia i la resta, el 5 %, van a dipòsits controlats.
La dimensió econòmica del sistema alimentari a L'AMB: abast, reptes i oportunitats
Què és el malbaratament alimentari?
El malbaratament alimentari es defineix com la massa de productes comestibles destinats inicialment al consum humà que en algun punt de la cadena de subministrament alimentari s'acaben perdent, llençant o es destinen a usos no alimentaris (FAO, 2011). Però malgrat aquesta descripció, encara no existeix una definició oficial del fenomen.
El 42% dels residus alimentaris que es produeixen a Europa es generen a les llars i la majoria es podrien evitar, segons la Comissió Europea. El 39% correspon a les empreses de distribució, el 14% a la restauració i el 5% a la distribució. Davant aquesta situació, l'àmbit domèstic ha centrat l'atenció de gran part dels estudis i les iniciatives de lluita contra el malbaratament alimentari.
A Catalunya, el malbaratament alimentari a les cases puja fins al 58%. Les causes d'aquesta circumstància domèstica als països industrialitzats es deuen a un problema de comportament: deficiències al moment de la compra, problemes amb l'emmagatzematge, deficiències en la preparació dels àpats i l'estil de vida, així com diverses variables sociodemogràfiques.
Una enquesta entre 418 residents de l'àmbit metropolità conclou que els ciutadans "no són conscients del malbaratament alimentari que generen". Els motius que els porten a llençar aliments són bàsicament dos: comprar més aliments frescos del compte i no menjar primer els productes que es malmeten abans.
Els autors de l'enquesta assenyalen que "el malbaratament alimentari definit en aquesta investigació es veu influenciat de manera directa per hàbits alimentaris com la selecció de la dieta i el comportament de compra, així com pels comportaments de prevenció de residus".
A més d'una qüestió ètica, el malbaratament alimentari també és un problema ambiental relacionat amb la gestió de residus, les emissions contaminants, el canvi climàtic i la petjada ecològica col·lectiva.
Enllaços relacionats
Enquesta sobre el malbaratament alimentari
El 42% dels residus alimentaris que es produeixen a Europa es generen a les llars i la majoria es podrien evitar, segons la Comissió Europea. El 39% correspon a les empreses de distribució, el 14% a la restauració i el 5% a la distribució. Davant aquesta situació, l'àmbit domèstic ha centrat l'atenció de gran part dels estudis i les iniciatives de lluita contra el malbaratament alimentari.
A Catalunya, el malbaratament alimentari a les cases puja fins al 58%. Les causes d'aquesta circumstància domèstica als països industrialitzats es deuen a un problema de comportament: deficiències al moment de la compra, problemes amb l'emmagatzematge, deficiències en la preparació dels àpats i l'estil de vida, així com diverses variables sociodemogràfiques.
Una enquesta entre 418 residents de l'àmbit metropolità conclou que els ciutadans "no són conscients del malbaratament alimentari que generen". Els motius que els porten a llençar aliments són bàsicament dos: comprar més aliments frescos del compte i no menjar primer els productes que es malmeten abans.
Els autors de l'enquesta assenyalen que "el malbaratament alimentari definit en aquesta investigació es veu influenciat de manera directa per hàbits alimentaris com la selecció de la dieta i el comportament de compra, així com pels comportaments de prevenció de residus".
A més d'una qüestió ètica, el malbaratament alimentari també és un problema ambiental relacionat amb la gestió de residus, les emissions contaminants, el canvi climàtic i la petjada ecològica col·lectiva.
Enllaços relacionats
Enquesta sobre el malbaratament alimentari
Puja
Accions
La constatació que llençar i/o perdre aliments és un problema ha empès la societat civil, les empreses i les administracions públiques a mirar de posar-hi remei. Els últims anys l'Agència Catalana de Residus, els ajuntaments, les diputacions, la Generalitat i l'AMB han posat en marxa campanyes de sensibilització i prevenció i projectes de recerca, i han dedicat més recursos a la recollida selectiva de residus.
En el cas concret de l'AMB s'han dut a terme estudis per conèixer l'impacte i les característiques del malbaratament al territori, s'han engegat campanyes divulgatives o s'ha implementat l'activitat ‘Stop malbaratament!' a les escoles.
Enllaços relacionats
Stop malbaratament
En el cas concret de l'AMB s'han dut a terme estudis per conèixer l'impacte i les característiques del malbaratament al territori, s'han engegat campanyes divulgatives o s'ha implementat l'activitat ‘Stop malbaratament!' a les escoles.
Enllaços relacionats
Stop malbaratament
Puja