Patrimoni
Història, arquitectura i paisatge industrial a l'entorn del riu
El riu Llobregat ha condicionat al llarg dels anys el desenvolupament dels pobles que han anat confluint dins d'aquest territori. Un primer aspecte important al llarg de la història ha estat el del riu com a corredor que obre pas a les comunicacions entre territoris i que després serà ocupat per un conjunt d'infraestructures que s'aniran adaptant a les necessitats de les diferents èpoques i tecnologies.
Galeria d'imatges
De l'època romana a la industrialització
La preocupació per les comunicacions entre el Pirineu i la Mediterrània i, a partir d'aquí, fronteres enllà ha trobat en el Llobregat un element fonamental sobre el que els romans hi construïren la via Augusta que era la principal xarxa viària de l'època romana a Hispania. La via creuava el pont del Diable i, d'aquesta manera, comunicava el Vallès amb Tarraco. Trobem, encara avui, restes d'aquesta via i del pont romà posteriorment destruït i recuperat amb la fisonomia gòtica actual.
El Llobregat també ha estat un lloc de pas tradicional dels ramats que alternaren entre les pastures fresques de l'estiu al Pirineu amb l'hivern suau de la vall Baixa. Posteriorment, el comerç, la indústria i les campanyes militars varen utilitzar aquesta via i, més tard els grans corredors d'energia, transport de combustibles, sanejament i molts altres serveis. Dins d'aquest paper del riu com a via de comunicació les passeres, els ponts i els passos de barca han tingut un paper predominant. A més del pont del Diable, com a estructura més emblemàtica, tant al Congost de Martorell com a d'altres punts del tram metropolità del riu, els ponts i passeres han anat replicant i farcint el corredor fluvial acompanyant a les infraestructures de carreteres, autopistes i vies de tren. Els passos de barca van ser un element molt tradicional en diferents trams del riu i dels quals actualment no se'n conserva cap.
La industrialització
L'aigua ha estat també des de sempre un element molt preuat per cobrir les necessitats de la població i les activitats econòmiques resultant imprescindible pel consum humà i pel desenvolupament de la ramaderia i l'agricultura, primer, i la industrialització després.
Al llarg del segle XVIII es posen les bases de la revolució industrial i de la Catalunya contemporània. L'especialització agrària, fonamentada en el vi i l'aiguardent a les comarques litorals, l'aparició de les manufactures de cotó, o d'indianes, i l'obertura del mercat americà inicien una nova etapa de creixement. Durant aquest segle, la indústria del teixit llaner experimenta una gran expansió a les terres del Llobregat. Al Bages, ciutats com Manresa, Monistrol de Montserrat, Balsareny, Sallent o Santpedor n'elaboraven.
Al Baix Llobregat els nuclis llaners es concentraven al nord de la comarca: Olesa de Montserrat i Esparreguera, mentre que a Martorell es fabricaven puntes de coixí. Al Berguedà, cap a l'inici de segle, també hi predomina la fabricació del teixit de llana. A mitjan segle XIX, moltes fàbriques es van instal·lar al costat del Llobregat i Ter per tal d'aprofitar l'aigua com a font alternativa al carbó i també per la por dels empresaris al creixent obrerisme.
El procés industrialitzador va tenir importants conseqüències demogràfiques. La creació de nous llocs de treball i la millora general del nivell de vida van accelerar el creixement de la població. Es van produir també moviments migratoris interns que van modificar la distribució demogràfica del país i també una immigració creixent procedent d'altres regions de l'Estat. La industrialització suposa l'aparició de dues noves classes socials: la burgesia industrial i la classe obrera, que tindran una relació conflictiva. Les condicions laborals molt precàries dels primers treballadors, els porten a reivindicar millores i a crear organitzacions comunes per a la defensa dels seus interessos.
D'altra banda, com a conseqüència de la puixança de la nova burgesia emergeix amb força el modernisme a diferents punts del territori. En alguns punts del tram final del Llobregat es poden observar encara mostres tant d'habitatges, fàbriques i colònies obreres, com de cases modernistes de la burgesia industrial. En aquests sentit és obligat destacar en el tram final del riu la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló amb la famosa cripta de l'arquitecte modernista Antoni Gaudí.
Aquest conjunt d'elements patrimonials formen part d'una realitat territorial concreta d'aquest paisatge històric, entès com a herència i memòria de l'activitat humana que els genera dins d'un element que el caracteritza: el riu.
Es per això que la conservació d'un espai natural, no tan sols ha de garantir la conservació i preservació d'aquells testimonis de l'ocupació humana d'èpoques antigues sinó que els ha d'incorporar i potenciar.
El Llobregat també ha estat un lloc de pas tradicional dels ramats que alternaren entre les pastures fresques de l'estiu al Pirineu amb l'hivern suau de la vall Baixa. Posteriorment, el comerç, la indústria i les campanyes militars varen utilitzar aquesta via i, més tard els grans corredors d'energia, transport de combustibles, sanejament i molts altres serveis. Dins d'aquest paper del riu com a via de comunicació les passeres, els ponts i els passos de barca han tingut un paper predominant. A més del pont del Diable, com a estructura més emblemàtica, tant al Congost de Martorell com a d'altres punts del tram metropolità del riu, els ponts i passeres han anat replicant i farcint el corredor fluvial acompanyant a les infraestructures de carreteres, autopistes i vies de tren. Els passos de barca van ser un element molt tradicional en diferents trams del riu i dels quals actualment no se'n conserva cap.
La industrialització
L'aigua ha estat també des de sempre un element molt preuat per cobrir les necessitats de la població i les activitats econòmiques resultant imprescindible pel consum humà i pel desenvolupament de la ramaderia i l'agricultura, primer, i la industrialització després.
Al llarg del segle XVIII es posen les bases de la revolució industrial i de la Catalunya contemporània. L'especialització agrària, fonamentada en el vi i l'aiguardent a les comarques litorals, l'aparició de les manufactures de cotó, o d'indianes, i l'obertura del mercat americà inicien una nova etapa de creixement. Durant aquest segle, la indústria del teixit llaner experimenta una gran expansió a les terres del Llobregat. Al Bages, ciutats com Manresa, Monistrol de Montserrat, Balsareny, Sallent o Santpedor n'elaboraven.
Al Baix Llobregat els nuclis llaners es concentraven al nord de la comarca: Olesa de Montserrat i Esparreguera, mentre que a Martorell es fabricaven puntes de coixí. Al Berguedà, cap a l'inici de segle, també hi predomina la fabricació del teixit de llana. A mitjan segle XIX, moltes fàbriques es van instal·lar al costat del Llobregat i Ter per tal d'aprofitar l'aigua com a font alternativa al carbó i també per la por dels empresaris al creixent obrerisme.
El procés industrialitzador va tenir importants conseqüències demogràfiques. La creació de nous llocs de treball i la millora general del nivell de vida van accelerar el creixement de la població. Es van produir també moviments migratoris interns que van modificar la distribució demogràfica del país i també una immigració creixent procedent d'altres regions de l'Estat. La industrialització suposa l'aparició de dues noves classes socials: la burgesia industrial i la classe obrera, que tindran una relació conflictiva. Les condicions laborals molt precàries dels primers treballadors, els porten a reivindicar millores i a crear organitzacions comunes per a la defensa dels seus interessos.
D'altra banda, com a conseqüència de la puixança de la nova burgesia emergeix amb força el modernisme a diferents punts del territori. En alguns punts del tram final del Llobregat es poden observar encara mostres tant d'habitatges, fàbriques i colònies obreres, com de cases modernistes de la burgesia industrial. En aquests sentit és obligat destacar en el tram final del riu la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló amb la famosa cripta de l'arquitecte modernista Antoni Gaudí.
Aquest conjunt d'elements patrimonials formen part d'una realitat territorial concreta d'aquest paisatge històric, entès com a herència i memòria de l'activitat humana que els genera dins d'un element que el caracteritza: el riu.
Es per això que la conservació d'un espai natural, no tan sols ha de garantir la conservació i preservació d'aquells testimonis de l'ocupació humana d'èpoques antigues sinó que els ha d'incorporar i potenciar.