Estudi per a la transformació i la millora de la carretera Reial
L'estudi analitza el paper de la via al seu pas pel municipi de Sant Just Desvern, posa de manifest el valor de les vies històriques i el seu potencial per convertir-se en eixos cívics metropolitans, ja que ofereixen uns elements continus, tant físics com mentals, que estructuren el territori, tot recuperant una identitat compartida per diferents entitats administratives i proposant un espai propi per a un sistema de modes de transport diferent de l'actual.
- Superfície:
- 9 ha
- Fases:
- Estudi -
- Direcció i coordinació:
- Josep Maria Carreras (director dels Serveis d'Urbanisme - AMB), Loles Herrero (cap del Servei de Planejament Urbanístic - AMB)
- Equip redactor:
- Isabel Tomé, Joan Caba i Cristian Gómez (arquitectes - AMB) David Aznar, Diego Cisterna i Elsa Mampel (estudiants d'arquitectura - AMB)
- Municipis:
- Barcelona, Esplugues de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern
Galeria d'imatges
Descripció
El procés de construcció i transformació al que ha estat sotmesa la Carretera Reial, des del seu traçat al segle XVIII, ha donat com a resultat la dificultat d'una lectura unitària. Avui dia la percepció de la via és la d'un conjunt de fragments alineats de forma casual. D'altra banda, el seu propi desenvolupament ha contribuït a l'acumulació d'espais de centralitat, tant d'escala metropolitana com local.
El treball identifica els segments amb característiques similars que conformen la via, així com de reconèixer els punts singulars que es succeeixen al llarg del seu traçat. Aquest exercici de segmentació ens ha permès generar un marc de treball assequible per entendre-la sense caure en una simplificació excessiva, evitant així perdre la riquesa que el propi procés històric ha generat.
S'ha establert una metodologia que engloba no només l'aproximació tradicional centrada en l'àmbit físic estricte de la via, sinó també la del seus voltants, entenent que un carrer està format tant pel "calaix" (buit i façanes) com pels teixits que l'envolten i les subjectivitats pròpies de la vivència de la ciutat, com són els punts de referència i trobada, la memòria del lloc, la percepció del pas del temps i l'espai, o les distàncies.
Aquest tipus de vies històriques tenen les característiques idònies per a esdevenir eixos cívics metropolitans. Les funcions bàsiques d'aquests eixos han de ser les següents:
LLEGIBILITAT: contribuir a fer més entenedor el territori oferint als ciutadans elements clars d'orientació.
REFERENCIABILITAT: concentrar singularitats d'escala metropolitana que generin zones de centralitat dins el continu urbà.
IDENTITAT: reflectir les diverses realitats locals per tal d'integrar els llocs de centralitat, de trobada o d'identitat local.
SOSTENIBILITAT: aprofitar la centralitat de la via i la millora de les seves dotacions en transport públic per compensar els dèficits urbanístics de l'entorn.
El present treball proposa reforçar el paper de la via potenciant el seu paper com a eix cívic i de mobilitat, millorant l'oferta de modes de transport sostenible al llarg del seu recorregut i intensificant els teixits allà on es creu necessari en base a criteris de sostenibilitat respecte a l'ús del territori.
Aquestes propostes fan necessari comptar amb estratègies que, respectant els teixits consolidats, condueixin progressivament a un escenari corregit i alhora mantinguin la diversitat urbana existent. Per facilitar la transformació seqüencial a partir de la implantació de les diverses millores d'accessibilitat, així com per permetre el desenvolupament dels diferents projectes parcials d'una manera independent, el treball proposa el que anomenem model d'ocupació.
Com estratègies complementàries es proposen la densificació de les àrees residencials i d'activitat allà on es considera necessari, i el reforçament de centralitats locals i metropolitanes.